Aquesta tardor es presenta plena de projectes engrescadors i fascinants. Un d’ells és el concert “Del Segle d’Or a l’Edat de Plata”, que hem preparat el guitarrista Raúl Sandín i jo amb molta il·lusió. Es tracta d’una selecció de peces precioses de José Marín, Manuel García i Enric Granados, la major part gairebé desconegudes i que val la pena donar a conèixer. Ara per ara tenim els següents concerts programats:
- 20 de setembre, 20:00: Begemot Art&Fashion (c/ Trafalgar 56, Bcn)
- 27 de setembre, 20:00: Centre Cívic Collblanc-La Torrassa (c/ Mare de Déu dels Desamparats 87, l’Hospitalet del Llobregat)
- 25 d’octubre, 20:00: Casa d’Arte (Plaça de Ramon Berenguer El Gran, 2, Bcn)
- 2 de febrer, 18:00: Centre de Lectura de Valls (Carrer de la Cort, 44, Valls)
Aquí teniu el vídeo de promoció que vam fer i aquí la informació sobre aquest concert inserta a les notes al programa:
El repertori per a veu i guitarra ha vertebrat bona part del patrimoni musical hispànic. En aquest concert proposem un viatge des del segle XVII a inicis del XX a partir de tres compositors amb repertori clau per a aquesta formació: José Marín, Manuel García i Enric Granados. Aquest viatge no serà només musical, sinó que veurem com aquests autors van ser influïts per textos de poetes del Segle d’Or o, simplement, pel desig d’evocar èpoques passades.
José Marín (1618 o 1619 – 1699), compositor i cantant, és un dels principals exponents del Barroc hispànic. La part principal de la seva producció està constituïda per tonos humanos monòdics, cançons per a una veu i baix continu formades per tornada i cobles, a vegades amb textos d’autors del nivell de Lope de Vega, i que podien formar part de les obres teatrals del moment. Els tonos de Marín destaquen per la plasticitat de les seves línies melòdiques i per la subtilitat a l’hora d’expressar els afectes del text mitjançant recursos retòrics. Val la pena parar atenció en com Marín descriu amb música els sentiments i els conceptes del text.
El cèlebre tenor i compositor Manuel del Pópulo Vicente García (1775-1832) va ser hereu d’aquesta tradició vocal, però passada pel cedàs de la tonadilla del segle XVIII i dels aires populars de la seva terra natal, Sevilla. Excel·lent mostra d’això són les seves cançons per a veu i guitarra, instrument que ell dominava. Moltes d’aquestes composicions podrien estar inspirades en aires populars, però altres són composicions pròpies, a vegades amb textos del Segle d’Or, sobretot de Quevedo, com és el cas de Poderoso caballero o Bajelito nuevo. Les cançons per a veu i guitarra de Manuel García són una deliciosa raresa que val la pena gaudir.
Per últim, proposem diverses tonadillas d’Enric Granados (1867-1916), un dels compositors cabdal de la coneguda com a “Edat de Plata” de la cultura hispànica. Aquestes tonadillas son cançons aparentment senzilles però plenes de lirisme on el compositor buscà recrear l’esperit goyesc de les tonadillas del segle XVIII, amb el seu món de majos i majas. Encara que originalment eren per a veu i piano, existeixen versions per a veu i guitarra que accentúen la inspiració popular d’aquestes peces.