Propers esdeveniments: presentació i concert

La propera setmana serà ben intensa!:

• Presentació del llibre Estudios en torno a Luis Misón, que he coordinat amb el Germán Labrador, en el “II Encuentro de Investigación de Música del siglo XVIII” de la Universitat Autònoma de Madrid, el 25 de novembre a les 15:30. Es podrà seguir online a través del link següent: https://www.youtube.com/channel/UCUD41Pd4wdhalYQvkHFu8Yg…
• Concert “Tres segles de compositores” (obres de Maria Teresa Agnesi, Maria Malibran, Pauline Viardot, Violeta Parra i Gloria Villanueva) amb el guitarrista Raúl Sandín el dia 27 de novembre al Monestir de Sant Pere de les Puel·les, a les 20. Per sort serà en viu! Us hi esperem! Aquí en teniu un tast per anar fent boca: https://www.youtube.com/watch?v=7g5v-LsCjJw

Nou llibre: A. Pessarrodona i G. Labrador: “Estudios en torno a Luis Misón”

Acaba de sortir publicat el llibre Estudios en torno a Luis Misón, que el Germán Labrador i jo hem coordinat a la col·lecció “Estudios Musicales del Clasicismo” de l’editorial Arpegio. Aquest llibre sorgí arran del Simposi Internacional Música i teatre al segle XVIII hispànic al voltant de Lluís Misson, que es va fer a Mataró i a la UAB l’any 2016 per tal de celebrar els 250 anys de la defunció d’aquest interessant músic.

Misón és considerat un dels músics espanyols més importants de mitjans segle XVIII, en les seves múltiples facetes de compositor de música teatral (possible “pare” de la tonadilla), compositor de música de cambra i instrumentista (celebrat flautista i oboista). No obstant això, encara no hi havia cap monografia dedicada a ell. El present volum conté nou assaigs que ofereixen un ampli retrat d’un dels “pares” de la tonadilla, analitzant destacats aspectes de la seva obra i de la seva biografia: repercussió en la premsa coetània i recepció de la seva figura, adequació a les convencions musicals i teatrals de l’època, entorn familiar i genealògic, el seu paper en la gènesi de la tonadilla, la seva tècnica compositiva, així com algunes de les seves peces instrumentals més representatives. Finalment, culmina el volum la primera catalogació sistemàtica que s’ha fet de les seves obres.

Els autors que hi han col·laborat són (a més del Germán i jo): Maria Mercè Gras, José Antonio Morales, Luis Felipe Camacho, Elena Alcaraz, María Díez-Canedo, Jordi Rifé i María de la Morena. Podeu encarregar exemplars directament a la web de l’editorial: https://www.editorialarpegio.com/

Cursos Gaudir UB 2020-2021, primer trimestre: “Les òperes de Mozart” i “Òpera i mite”

Us vull anunciar els propers cursos que faré a Gaudir UB: “Les òperes de Mozart” i “Òpera i mite”. Els impartiré els dijous pel matí, de l’1 d’octubre al 3 de desembre de 2020. En el primer aprofundirem en les òperes de Mozart i el seu context de creació, tot comentant els moments musicals més importants. I en el segon veurem com l’òpera ha plasmat els mites, tant clàssics (des d’Orfeu, el mite “fundacional”) com literaris (Don Juan, Faust) i d’altres cultures (com la visió wagneriana dels mites germànics). No cal tenir coneixements musicals: són cursos pel plaer d’aprendre. De fet, ja els he impartit en passades edicions de Gaudir UB i els Juliols de la UB i han estat un èxit. Us animo a participar-hi!

Propers concerts

En aquest flyer he resumit els propers concerts on participaré:

Entrevista al programa “Assaig general”

El passat 10 de gener l’Albert Torrens i la Marta Lanau em van entrevistar al programa “Assaig general” de Catalunya Música per parlar del meu nou llibre. Aquí teniu el programa.,  i podeu escoltar l’entrevista a partir del min. 16:36. Agraeixo molt aquests periodistes que m’hagin donar aquesta oportunitat de promoure el meu llibre a la ràdio.

Les “tonadillas” fetes Monument: cap a la reivindicació d’aquest gènere

Em fa especial il·lusió anunciar la recentíssima publicació del meu últim llibre: l’estudi i edició de les tonadillas conegudes de Jacinto Valledor del període 1768-1778, publicat a la prestigiosa col·lecció “Monumentos de la Música Española” (núm. 84) del CSIC. Es tracta d’un primer volum al què seguirà un altre amb la resta d’obres. Veure que la feina de tants anys dona aquests fruits és especialment gratificant. Agraeixo moltíssim a la María Gembero, directora de la col·lecció, tots els esforços i l’entusiasme posat en aquest projecte, així com als membres de l’editorial, al consell editor de la col·lecció, maquetador, etc.

Però el més important crec que és que PER FI es reconegui la tonadilla com es mereix. El 2002 la Begoña Lolo va treure un article titulat “La tonadilla escénica, ese género maldito”. I, malgrat el temps passat i els esforços dels investigadors, m’al·lucina veure que segueix igual de maldito: continua essent un gran desconegut no només per al gran públic, sinó també per als especialistes. Encara a aquestes alçades m’he trobat musicòlegs (alguns consagrats) plens de prejudicis cap a les tonadillas considerant-les obres menors sense interès, una mena de “sèrie B” de la música teatral hispànica, quan es tracta d’un dels gèneres més originals i rics! De fet, no en conec cap equivalent estranger tret dels intermezzi italians! A més, les tonadillas potser no tindran la profunditat d’una òpera de Cimarosa, però són un mirall (deformat per l’humor i per la naturalesa lírica del gènere) d’una època especialment rica i fascinant. Ignorar tot això és no entendre res.

Ara, gràcies a aquest llibre, les tonadillas s’han fet “Monument”. Però ja fa uns anys va sortir el llibre The Tonadilla in Performance de l’Elisabeth Le Guin, mereixedor del Premi Otto Kinkerdey de la Societat Americana de Musicologia, i fa uns mesos un article meu sobre les tonadillas a solo per a Miguel Garrido va obtenir el segon premi de l’Otto Mayer Serra Award de la Universitat de Califòrnia Riverside, per no parlar de tantes i tantes publicacions aquí i a fora i els (poquíssims) grups de música antiga que, tímidament però amb èxit, n’interpreten. Per tant, la tonadilla ja està rebent un reconeixement, fins i tot internacional. Potser va essent hora d’espolsar d’una vegada absurds perjudicis.

Nou curs, nous projectes (III): darrera les petges de Ramon Currià

El proper diumenge 20 d’octubre de 2019, a les 18:00, a l’Església Parroquial de Sant Francesc d’Assís (c/Ramon Turró 130, Barcelona), junt amb la mezzo Maria Guirado, participaré en un concert organitzat pel Josep Lluís Viladot per retre homenatge al compositor Ramon Currià, el seu besavi i notable músic lleidatà de la primera meitat del segle XX.

Fa un temps que el Josep Lluís està rescatant amb èxit obres del seu besavi en un munt d’arxius, sobretot familiars, de països diversos i altres fons. Gràcies a aquestes recerques, ja hem tingut ocasió d’interpretar alguna obra seva, com aquest preciós Ave Maria. En aquesta ocasió es tractarà d’un concert especialment emotiu, ja que tindrem familiars d’altres contrades entre el públic i els participants. Podeu consultar el programa sencer aquí.

Penso sincerament que val molt la pena recuperar el llegat musical de Ramon Currià i aplaudeixo la iniciativa del Josep Lluís. Val la pena seguir indagant i donar a conèixer aquestes obres! Per a més informació sobre aquest projecte i sobre la figura de Ramon Currià val la pena fullejar el blog del Josep Lluís Viladot, ple de dades actualitzades.

Nou curs, nous projectes (II): espectacle de ‘tonadillas’ a València amb el grup Música Trobada

Un altre dels projectes d’aquesta tardor que em fan especial il·lusió és l’espectacle Un valencianet a Madrid que ha organitzat el grup Música Trobada, dirigit pel Francesc Valldecabres, que s’interpretarà el 5 d’octubre al Museu de Belles Arts de València i que compta amb la meva participació com a assessora musicològica i amb la preparació dels materials musicals.

La idea d’aquest espectacle és presentar tonadillas del segle XVIII amb personatges valencians. Per a això s’han escollit diverses obres de Blas de Laserna i Antonio Rosales. La més destacada és Cheroni i Bartoleta o La viuda i l’escolà, tonadilla d’abans de 1773 atribuïble a Antonio Rosales que a l’any 1860 va traduir “al dialecte valensià” el gran dramaturg Josep Bernat i Baldoví. Aquí s’oferirà aquesta versió en valencià, una obra divertidíssima que val la pena veure! Per a més informació, aquí podeu consultar la notícia d’aquest espectacle publicada a Valencia Plaza

El més emocionant d’aquest espectacle és que parteix de recerques meves de fa anys, plasmades en les següents publicacions:

• “Catalans, balears i valencians en tonadillas escèniques madrilenyes del segle XVIII”, Journal of Catalan Studies, 2011, pp. 86-118.
• “Impressió de llibrets de tonadillas a les terres de parla catalana: d’El sacristán y la viuda (1773) a Cheroni i Bartoleta o La viuda i l’escolà (1860) de Josep Bernat i Baldoví”, dins de Teatre breu: procediments, formes i contextos, coord. per I. Marcillas i Núria Santamaria, València: Universitat de València, 2013.

Sempre dic que la recerca musicològica no pot quedar-se en el paper imprès, sinó que s’ha de posar en pràctica… i això és el que ha fet el grup Música Trobada. Agraeixo enormement al Francesc Valldecabres que hagi tirat endavant aquest fascinant projecte i que hagi comptat amb mi per fer-ho!!!

Nou curs, nous projectes (I): “Del Segle d’Or a l’Edat de Plata”, concert per a veu i guitarra amb el Raúl Sandín

Aquesta tardor es presenta plena de projectes engrescadors i fascinants. Un d’ells és el concert “Del Segle d’Or a l’Edat de Plata”, que hem preparat el guitarrista Raúl Sandín i jo amb molta il·lusió. Es tracta d’una selecció de peces precioses de José Marín, Manuel García i Enric Granados, la major part gairebé desconegudes i que val la pena donar a conèixer. Ara per ara tenim els següents concerts programats:

• 20 de setembre, 20:00: Begemot Art&Fashion (c/ Trafalgar 56, Bcn)
• 27 de setembre, 20:00: Centre Cívic Collblanc-La Torrassa (c/ Mare de Déu dels Desamparats 87, l’Hospitalet del Llobregat)
• 25 d’octubre, 20:00: Casa d’Arte (Plaça de Ramon Berenguer El Gran, 2, Bcn)
• 2 de febrer, 18:00: Centre de Lectura de Valls (Carrer de la Cort, 44, Valls)

Aquí teniu el vídeo de promoció que vam fer i aquí la informació sobre aquest concert inserta a les notes al programa:

            El repertori per a veu i guitarra ha vertebrat bona part del patrimoni musical hispànic. En aquest concert proposem un viatge des del segle XVII a inicis del XX a partir de tres compositors amb repertori clau per a aquesta formació: José Marín, Manuel García i Enric Granados. Aquest viatge no serà només musical, sinó que veurem com aquests autors van ser influïts per textos de poetes del Segle d’Or o, simplement, pel desig d’evocar èpoques passades.

            José Marín (1618 o 1619 – 1699), compositor i cantant, és un dels principals exponents del Barroc hispànic. La part principal de la seva producció està constituïda per tonos humanos monòdics, cançons per a una veu i baix continu formades per tornada i cobles, a vegades amb textos d’autors del nivell de Lope de Vega, i que podien formar part de les obres teatrals del moment. Els tonos de Marín destaquen per la plasticitat de les seves línies melòdiques i per la subtilitat a l’hora d’expressar els afectes del text mitjançant recursos retòrics. Val la pena parar atenció en com Marín descriu amb música els sentiments i els conceptes del text.

            El cèlebre tenor i compositor Manuel del Pópulo Vicente García (1775-1832) va ser hereu d’aquesta tradició vocal, però passada pel cedàs de la tonadilla del segle XVIII i dels aires populars de la seva terra natal, Sevilla. Excel·lent mostra d’això són les seves cançons per a veu i guitarra, instrument que ell dominava. Moltes d’aquestes composicions podrien estar inspirades en aires populars, però altres són composicions pròpies, a vegades amb textos del Segle d’Or, sobretot de Quevedo, com és el cas de Poderoso caballero o Bajelito nuevo. Les cançons per a veu i guitarra de Manuel García són una deliciosa raresa que val la pena gaudir.

            Per últim, proposem diverses tonadillas d’Enric Granados (1867-1916), un dels compositors cabdal de la coneguda com a “Edat de Plata” de la cultura hispànica. Aquestes tonadillas son cançons aparentment senzilles però plenes de lirisme on el compositor buscà recrear l’esperit goyesc de les tonadillas del segle XVIII, amb el seu món de majos i majas. Encara que originalment eren per a veu i piano, existeixen versions per a veu i guitarra que accentúen la inspiració popular d’aquestes peces.

 

 

Primera ressenya del meu llibre en una revista acadèmica: “Dieciocho”

“No habrá en mucho tiempo mejor libro publicado sobre las tonadillas españolas del siglo XVIII y la evolución estética y dramatúrgica de uno de sus mayores practicantes, Jacinto Valledor”. Amb aquestes paraules acaba la ressenya del meu llibre, firmada per David Gies, que s’inclou en l’últim número de la prestigiosa revista Dieciocho. Spanish Enlightenment (42-1, Spring 2019) de la Universitat de Virginia. Podeu consultar la ressenya sencera aquí.

Ha resultat molt emotiu que la primera ressenya publicada en una revista acadèmica sigui tan positiva, i de la mà d’un dels principals estudiosos del segle XVIII hispànic. Thank you very much for this great review, Prof. Gies!